ELS OCELLS

Els Ocells d'Aristòfanes va estrenar-se l'any 414 a.C. La comèdia explica la historia de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen els ocells de crear una nova civilització.

La democràcia atenenca no ha complert encara cinquanta anys i Aristòfanes ja denuncia aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. 2500 anys després d'aquella estrena, La Calòrica revisita Els Ocells per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neo-liberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l'esfera internacional. Què hem fet nosaltres per aturar el populisme? Fins a quin punt som impermeables als seus eslògans contundents? Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?

En aquest espectacle La Calòrica extreu el màxim potencial còmic dels seus components per crear una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable. Una comèdia que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en dj's messiànics. Una comèdia on l'humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l'espectador per classificar-la.

SINOPSI

El jove empresari Pisteter i la seva companya Evèlpides no poden tornar a casa. Tampoc se'ls acudeix cap altre lloc on puguin anar a viure la vida còmoda, relaxada i lliure d'impostes que ells anhelen. La trobada accidental amb un innocent puput enmig del bosc els portarà a plantejar-se un canvi d'estratègia: i si renunciessin a la seva condició humana i es convertissin en ocells? O encara més: i si convencessin les aus del món per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d'Individu, Propietat i Competència?

L'empresa no serà senzilla. Caldrà convèncer les masses amb un relat sòlid i apassionat, caldrà negociar amb vells poders que habiten el món des del principi dels temps - i que potser no estan disposats a que res canviï-, caldrà combatre amb mà de ferro la dissidència i, fins i tot, tenir una conversa cara a cara amb la Democràcia i el Capitalisme.