LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK

Un dels retrats més àcids i divertits que s'han fet mai sobre la hipocresia social.

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.

Diu Paco Nieva que La importància de ser Frank és «un perfecte somni de teatre, una comèdia despietada i excèntrica, perfecta, bella i onírica com la vida d’una rosa en les estranyes parets d’un jardí vertical». Una rosa delicada que ens recorda allò efímer i revelador que té la bellesa i la vida. Wilde va escriure un giny perfecte ple de saviesa  dramatúrgica i d’intel·ligència vital. Amb les seves  rèpliques desacomplexades fa que la veritat exploti a la cara dels espectadors que se  senten constantment interpel·lats. Wilde obra una gran quantitat de territoris per on  es passegen els seus personatges: l’amor, el desig, els orígens, el compromís, la hipocresia, la identitat i, sobretot, la llibertat, la seva tan estimada llibertat, per poder ser qui era, i que el va portar a la presó poc després d’escriure La importància de ser Frank. Aquest sentiment de llibertat és present en tota la funció. I potser la concreció més ben trobada d’aquesta llibertat la veiem en dos dels personatges femenins, la Gwendolen i la Cecily, que viuen amb tanta o més intensitat la seva vida somniada que no pas la seva vida real. On són els límits de cadascú de nosaltres? Per què ens autocensurem? Com  podem arribar a ser, amb plenitud, nosaltres mateixos? Encara que potser costi de veure, ja que ens trobem  davant d’una comèdia lluminosa, dins de La importància hi ha també una forta pulsió de mort. Com tota obra d’art que ens ressona, després de més de cent anys de ser creada, el que ens explica Wilde de com viure està profundament lligat al fet que això d’existir (que sapiguem nosaltres) només passa una vegada i que la nostra «estada» en aquest món només té sentit si arribem a ser lliures.

DAVID SELVAS – Director